Estimades famílies ja som aquí de nou!
I quantes coses tenim per explicar-vos!!

La mateixa nit de la mort del Gran Àguila de Ferro la seva filla ens va anunciar que hi hauria una guerra! Els indis acusaven  els pirates de ser els assassins del cap indi i aquests van acceptar la batalla per defensar el seu honor.

Iukatrac ens hem dividit en dos bàndols: uns han recolzat els pirates i la resta als indis i hem començat la guerra. Per decidir el resultat d'aquesta hem fet tres batalles: un quidich d'aigua i pintura, una bandera per decidir qui tindria més munició a la batalla final i la batalla final amb aigua i bombardes. Així que ja podeu imaginar com haurem quedat...

Finalment, però, en el moment decisiu de la batalla, quan l'Annuk i la Karabella estaven lluitant ha aparegut una índia que ens ha explicat la desconcertant causa de la mort del cap indi, doncs aquest s'havia perfumat per anar al sopar amb una planta verinosa!

Tots ens hem quedat estupefactes en saber la notícia i finalment indis i pirates s'han reconciliat.

Quan ja tots pensàvem en la tornada han aparegut les nenes perdudes i ens han confessat que elles van ser qui va tancar la porta de Lewelyn perquè han estat molt a gust amb nosaltres i no volen que marxem. Finalment han entès que nosaltres hem de marxar i l'han obert, però els hem promès una última vetllada a Lewelyn màgica i innolvidable.



Ara us deixem amb el vídeo de la cançó de torn perquè us la pugueu aprendre per demà!

Comença l'acció!

Només acabar d'esmorzar va aparèixer el cap Indi, explicant-nos que el dia 25 de Juliol, era el dia festiu a l'illa de Lewelyn. Seguidament ens va demanar que li anèssim a comprar diverses coses que li eren necessàries. Així doncs, Iukatrac va estar tot el matí pel mercat Indi de Lewelyn intentant aconseguir tota la llista de la compra.  

Un cop realitzada, com cada dia, va arribar l'hora de fer banys, però...CARAM! Ens vam trobar els pirates a la piscina, dins d'una barca! Ells ens van explicar que els hi tocava preparar el sopar per a tots els habitants de Lewelyn, i així demanant ajuda a tots els Iukatracs alhora de fer-lo!

Al arribar la tarda, els pirates ens van venir a buscar, i vam estar preparant el sopar per a la nit... Pizzes! I de postres, "pinxitos" de fruita!

Ja era l'hora de sopar, així que vam entrar al menjador i... allà hi eran tots! Diferents representats de cada tribu de l'illa. Així doncs, vam entaular-nos, i vam sopar tots junts, amb els pirates, els indis, la fada i el fado, la sirena, les nenes perdudes, i la Noa! Però... tot samblava anar bé fins que de cop, en el moment que la Gran Àgila de Ferro es disposava a donar el discurs d'agraïment, va caura mort sobre la taula. Els Indis i els pirates van trigar ben poc a exaltar-se. Les nenes perdudes i les fades van fugir, i radera seu Iukatrac ja que s'iniciava un enfrontament entre els pirates i els Indis! 

Ara Iukatrac és troba enmig d'aquest conflicte i no sabem ben bé que passarà! Desitgeu-nos sort!

No parem mai!

Dilluns a la nit, vam ajudar a la Taya a portar la poca llum que li quedava fins allà on era el fado. Gràcies a això va tornar a tenir la seva energia i vitalitat, malgrat les sirenes ens ho haguéssin volgut impedir.

El dia següent va venir la Noa a buscar-nos amb una carta de les sirenes que ens demanaven que ens trobéssim amb elles al riu per demanar-nos disculpes. Iukatrac vam anar fins allà, però ens havien mentit, i l'única cosa que van fer va ser riure's de nosaltres.

A la tarda, amb la Noa i dues nenes perdudes més vam estar fent un record de Lewelyn (una samarreta) i diversos jocs. Ens ho vam passar d'allò més bé!!

Hem topat amb els pirates!

Aiaiaii quantes coses han passat en aquests dos dies! El dia després d'haver anat a buscar la ploma, mentre sopàvem, van venir corrent les nenes perdudes per fer-nos sortir de la casa i dient que hi havia alguna cosa estranya. Moments més tard, nosaltres mateixos, després de passar una mica de por, vam poder comprovar que la casa havia estat ocupada pels pirates de Lewelyn, ja que ens acusaven d'haver robat el seu tresor més important. Tot i això, tot resultava ser un mal entés, ja que ens vam trobar la joia enmig del bosc i la vam agafar sense pensar-ho. A causa d'aquest fet la ràbia que duien els pirates dins seu va dur a que destruissin el campament Indi. Aquests, just l'endemà, van venir a demanar-nos explicacions de tot aquella desgràcia. Així doncs per demostrar, que com haviem descobert, era un mal entés, vam ensenya'ls-hi uns jocs per recuperar la confiança i amistat que teniem amb ells.

A la tarda, cada monitor, va fer un taller amb el seu grup de vida: uns van fer un atrapa-somnis, uns altres un estel, i els altres van grabar una pel·lícula.

Al arribar la nit, la Noa ens va proposar d'anar a espiar els pirates per saber més coses sobre ells. Vam haver d'escapoliar-nos pel bosc per obtenir informació. Finalment, vam conèixer molt sobre els pirates de l'illa.

 Aquest matí, la fada Taya ens ha vingut a demanar ajuda. Estava molt dèbil i ens necessitava. Ens ha explica't en que consisteix l'amor de les fades a Lewelyn i el vincle que es crea entre els enamorats. Ens ha fet jugar a un joc per sentir aquest vincle.

A la tarda però, el cant de les sirenes ens ha captivat i ens ha dut fins la piscina, on per sorpresa, ens hi hem trobat a dues belles sirenes. Les quals, a través d'un joc de taula, han possat a prova la nostre intel·ligència.

De cop i volta, ha aparegut la Noa, i de seguida les sirenes s'han fixa't amb el seu penjoll.
Finalment, ens han proposat un repte: El penjoll, ha canvi de saber on és el Fado, l'amor de la Taya. Sense pensar-ho dos cops, tot i que el seu penjoll és molt important per ella, ha decidit donar-lo per salvar a la petita fada Taya.
Com el temps a Lewelyn passa molt ràpid, quan em mira't el rellotge, ens hem adona't de que era l'hora de sopar. Així que aquesta nit, ens aventurarem a buscar l'amor de la Taya.

A la troballa de la ploma de'n Llamp Intrèpid

HAU i BOK, fidels seguidors i seguidores des les notres aventures!

Avui us hem d'explicar moltes coses, doncs hem passat un parell de dies molt atrafegats!

Però començarem pel principi, així que remontarem a dijous a la nit...
Per la nostra sorpresa, dijous per la nit, en Gran Àguila de Ferro (el cap de la tribu índia) i la seva filla van venir a buscar-nos i ens van explicar una llegenda de la seva gent; la llegenda de'n Llamp Intrèpid. Fent-ne un breu resum per posar-nos en situació podem dir que en Llamp Intrèpid, orfe des dels cinc anys després d'un atac nocturn dels llops que sovint assatjaven el poblat indi. En Llamp Intrèpid va crèixer i es va fer fort amb la natura alhora que esdevení un gran savi. Tot just després de cel·lebrar la seva majoria d'edat, però, decidí emprendré el camí fins a les muntanyes tot cantant una cançó. Llamp Intrèpid estava decidit a acabar amb el mal que tants anys havia atemorit la seva tribu i, així, hiptnotitzant els llops amb la seva cançó, se'ls endugué fins les muntanyes. La gent de la tribu en veure que el noi no tornava decidí anar a buscar-lo; només varen trobar, però, la seva ploma. Des de llavors els llops ja mai han tornat a assetjar el campament indi i aquests, en agraïment, duen allà tot els infants i realitzen un ritual per connectar-los amb l'esperit de'n Llamp Intrèpid i perquè així la natura els protegeixi també a ells.

La llegenda ens va deixar estupefactes i la filla del cap indi ens proposà anar a trobar la ploma, però ens preparà primer un joc de pistes per trobar les dues parts del mapa que ens havia preparat.


Així doncs, l'endemà al dematí vam fer la motxilla i vam sortir d'excursió cap a les muntanyes. Tot i el sol i la calor, vam caminar molt bé i després de dinar al poble vam arribar fins les Fonts de la Puda, el nostre destí. En arribar-hi no ens vam poder estar de fer-nos un bany, però... quin fred! Les Fonts de la Puda són congelades! Al capvespre vam trobar la ploma llegendària enmig del bosc, en una mena d'altar.

Entrada la nit ens vam trobar una sorpresa: en Gran Àguila de Ferro també era allà amb nosaltres i ens va convidar a fer un ritual indi similar al que es fa amb els recent-nascuts de la tribu. A partir d'aquest moment estem connectats i protegits per la natura i l'esperit d'en Llamp Intrèpid.



Aquest matí ens hem llevat d'hora, hem fet les motxilles i després d'esmorzar hem començat a caminar en direcció a la casa de colònies. Abans de dinar hem arribat a la casa i aquesta tarda la dedicarem a dutxar-nos bé i endreçar els cassillers.

A veure qui trobem aquesta nit!

Us deixem unes fotografies d'aquests dies

ADIAUUUUUUUUUUUU!

Ens apropem al campament indi

HAU!

Cada cop es fa més gran l'aventura!!

Ahir a la nit les nenes perdudes ens van ensenyar el seu llenguatge tot fent-nos un joc. Hem après aquestes paraules:

- BOK: Hola

- ADIAU: Adéu

- ENDËR: T'estimo

- TAKK: Gràcies

- DEBRI: Bon dia

Aquest matí, aquestes nenes tan entramaliades ens han preparat un altre joc que fan per expressar les seves emocions: han portat pintura i ens hem embadurnat tot el cos entre nosaltres! Aquí podeu veure com hem acabat plens de colors.

A la tarda, amb la Noa hem volgut explorar més les terres de Lewelyn, així que ens hem apropat fins al campament indi que vèiem des de la casa. La tribu ens ha ensenyat com viuen i ens han animat a fer unes cabanes. A la nit ens tornarem a trobar amb ells, a veure què més descobrim...

ADIAU i fins aviat!!

Coneixent les fades i les nenes

BOK!

Aquest matí, després que algunes nenes perdudes ens vinguessin a despertar , la Noa ens ha vingut a buscar per ensenyar-nos una troballa: havia capturat un "bitxo" estrany que ha resultat ser una fada, la Taya. Resolt el maletnès, i un cop l'hem alliberada, de seguida s'ha fet amiga nostra. Després ens ha ensenyat un joc típic de Lewelyn, i a la tarda hem conegut les seves amigues fades de l'aigua, del vent i artista.

A l'hora de sopar, les nenes perdudes ens han vingut a avisar que ens havien parat la taula, i ens han ensenyat com es menja a Lewelyn: tancant els ulls, imaginant el menjar què volem, i sense coberts!

A veure què ens espera aquesta nit...


Fins aviat, gràcies per tot el que escriviu!

IUKATRAC 2012

Famílies, ja hem arribat a la casa!!!

I, en un sol dia, ens han passat tantes coses! No només ens ha donat temps d'instalar-nos, conèixer la casa, conèixer la resta de companys i companyes i començar a fer algunes activitats, sinó que, a més, hem conegut la Noa, una nena que s'havia perdut feia gairebé una setmana. Amb ella hem viatjat a l'illa de Lewelyn, on, de moment, hem passat una fantàstica vetllada amb un grup de nenes perdudes que viuen a una casa en un arbre.

Aviat rebreu més notícies, però malgrat que fa molta calor, tot va molt bé!

Una abraçada