Algú ho dubta??? Amb tot l'entrenament que heu fet segur que no hi ha qui us pari! Endevant grumets!!! Quins animals més fantàstics que us esteu trobant! Molts petons per tots!
Desprès de seguir dia a dia les vostres aventures...Segur que entre tots ho aconseguiu!No tenim cap dubte! Visca Garlochí!! Ah! I també molen molt les fotos. Molts petons, Ariadna, Albert i Alicia
Ànims, grumets! Tenim tota la confiança posada en vosaltres i els monis! Aquesta conilleta, què vol amb el rellotge? L'heu d'aconseguir, sigui com sigui. Que no ho veu, que Garlochí està perdent tot el que era? A veure si li ho feu entendre. Pobra conilleta, no sap el que es fa...
Potser quan escric aquestes ratlles ja ho heu aconseguit...
Ja ho deia el savi tuareg ajupit damunt la cresta de la duna sense deixar de mirar l’infinit del seu cel blau: tu tens el rellotge, jo tinc el temps. Després, callava. Salut
Que bé que hagueu pogut atrapar el rellotge pero es una sorpresa que de cop hagi aparegut un conill per sorpresa. Seguiu treballant així. Molt petons Ari i family
Au, vinga... segur que aconseguiu que Garlochí torni a ser el que era!!! No deixeu d'intentar-ho!!
ResponEliminaMolts petons i abraçades!
Cristina
Algú ho dubta??? Amb tot l'entrenament que heu fet segur que no hi ha qui us pari! Endevant grumets!!!
ResponEliminaQuins animals més fantàstics que us esteu trobant!
Molts petons per tots!
Arlet i Robert
Desprès de seguir dia a dia les vostres aventures...Segur que entre tots ho aconseguiu!No tenim cap dubte! Visca Garlochí!!
ResponEliminaAh! I també molen molt les fotos.
Molts petons,
Ariadna, Albert i Alicia
Jo crec que entre tots vosaltres aconseguireu vèncer el conillet!!! Ànims que sou una colla de valents!
ResponEliminaEstem impacients per seguir llegint com continua la història......... QUINES AVENTURES!!!
Molts petons
Francesc i Mireia
Ànims, grumets! Tenim tota la confiança posada en vosaltres i els monis!
ResponEliminaAquesta conilleta, què vol amb el rellotge? L'heu d'aconseguir, sigui com sigui. Que no ho veu, que Garlochí està perdent tot el que era? A veure si li ho feu entendre. Pobra conilleta, no sap el que es fa...
Potser quan escric aquestes ratlles ja ho heu aconseguit...
Estem desitjant saber com acaba la història!
Una abraçada. Chus!!
Mònica i Maria.
Ja ho deia el savi tuareg ajupit damunt la cresta de la duna sense deixar de mirar l’infinit del seu cel blau: tu tens el rellotge, jo tinc el temps. Després, callava.
ResponEliminaSalut
No en tenim cap dubte, que ho aconseguireu. I entre tots, Garlochí tornarà a ser com abans, o potser encara millor!!!!
ResponEliminaMolts petons per tothom, i moltes abraçades, valents i valentes !!!
I tant que si,
ResponEliminaJo també estic segura de que ho aconseguireu. Aconseguireu el rellotge i la pau tornarà a Garlochí.
Feu-nos una senyal quan tingueu el rellotge, estarem molt pendents.
Petons i abraçades a dojo per a tots i totes.
Núria
segurament a aquestes hores ja heu destruit el rellotge, esteu fets tots uns valents. Un petó ben fort.
ResponEliminaPere i Marga
Però sense rellotge també perdem de vista..... l'hora de marxar de vacances!!!!!!!!!!!!!!!!! i això és molt, molt important!!!!
ResponEliminaMolts petons,
Que bé que hagueu pogut atrapar el rellotge pero es una sorpresa que de cop hagi aparegut un conill per sorpresa.
ResponEliminaSeguiu treballant així.
Molt petons
Ari i family